EL FOTOGRAF ARTUR CERDÀ RICO

I L’ECLIPSI TOTAL DE SOL DE 1900

Per Rafael POVEDA i

Tito MARTÍNEZ “CANEU”

       Artur Cerdà Rico va nàixer a Monòver l’11 d’octubre de 1844. Va morir en 1921, a 77 anys, a Cabra del Santo Cristo (Jaén). Cerdà era fill de Salvador Cerdà i Aureliana Rico, rics propietaris i comerciants de Monòver. Encara en l´adolescència, fou enviat a estudiar al col•legi dels Agustinos de San Lorenzo del Escorial (Madrid), i, més tard, va seguir la carrera de medicina a València i Madrid. Un dels seus germans era home de confiança del marques de Salamanca -que aleshores estava construint el ferrocarril entre Granada i Úbeda- s’ocupava de les innumerables contractacions que l’empresa ferroviària efectuava. Eixa relació tenia el seu origen en el fet que el de Salamanca havia estat alcalde de Monóver l’any 1834 i els Cerdà sempre n’havien estat lliberals, amics i correligionaris.

       El seu germà, major que Artur, va patir una sobtada malaltia que requerí la presència del metge al seu costat. No sabem amb certesa què va passar amb el germà malalt perö la visita i estada d’Artur en terres andaluses va marcar definitivament la seua vida. El jove Artur va conèixer i es va enamorar de Rosario Serrano Caro, una rica hereva d’Ubeda (Jaén) que posseïa moltes finques i una gran fortuna.

       Una vegada casats, Cerdà i la seua esposa passaren a viure a Cabra de Santo Cristo, un dels poblets de la serralada jienense on la família d’ella tenia diverses propietats. En aquest poble exercí sense massa passió la seua professió de metge i forense, ocupat fonamentalment en l’administració del patrimoni familiar. Un detall que explica la seua personalitat, és el fet que fart de fer les autopsies en les cases particulars dels difunts, de la seua propia fortuna féu construir la morgue del cementiri de Cabra, dotant-la d’una enginyosa taula articulada de marbre que era d’allò més avançat per al seu temps.

       La seua passió per la fotografia va ser intensíssima, de tal manera que va dedicar tot el seu temps i fortuna a la seua pràctica. Es aquesta passió la que explica que construïra una casa d’estil modernista pensada i dissenyada per a fer fotografies. Aquest edifici el van alçar obrers de vila de Monòver, expressament traslladats per a tal efecte, i estava inspirada en una bellíssima casa sevillana. Avui encara es conserva en bon estat i presenta una planta quadrada amb una immensa claraboia central que ocupa tot el celobert i que il•lumina el pati central on s’aboquen totes les habitacions. A més, l’estudi fotogràfic i laboratori era una de les millors estances de tot l’edifici, i tenia tres finestres, una amb vidres vermells, l’altra verds i la tercera blancs, de tal manera que podia aconseguir efectes diferents sobre els negatius.

       Cerdà va participar en multitud de concursos de fotografia en els quals va obtenir molts guardons, entre els que destaquen els primers premis de València el 1906, Madrid el 1908, i Londres el 1909. El propi Joaquim Amo es féu ressò, en el setmanari monover El Pueblo, d’aquests exits i també d’altres aspectes de la seua vida social -com les infal•libles visites estiuenques a Monòver, quasi sempre acompanyat de la seua encantadora y bella hija Purita.

       Cerdà, home culte i inquiet, sempre es mostrà molt interessat per l’art en general, i organitzava vetlades literàries a sa casa, i frequenta l’amistat d’artistes i escriptors de la seua època. En aquest punt, cal recordar que va mantenir una correspondència interessant amb pintors com Sorolla, Cecilio Pla, López Mezquita o Rodríguez Acosta.

       La seua preferència tècnica era, sobretot, l’estereoscòpia -amb el veràscopo de Richard i el taxiphote- en el qual es revelà com un veritable mestre. També es va recrear en altres tècniques com l’autocroma de Lumière, i va ser pioner en la fotografia de color. Així mateix, va col•laborar amb moltes publicacions dedicades a aquest nou art, sobretot amb la revista londinenca Photograms of the Year, amb temes com el retrat, el paisatge, ci costumisme, les composicions i, fins i tot, acudits absurds d’estil surrealista, molts d’ells realitzats amb el seu gos.

       Cerdà va tenir tretze fills, dels quals en sobrevisqueren 6, Salvador, Julio, Purita, Enrique i dos més que foren enviats a viure a Monòver amb el seu oncle Enrique, que no en tenia, de fills. El primer d’aquests, Saturnino, fou alcalde el 1929, i el segon, Telesforo, comerciant, tot i que tots dos administraven els negocis familiars i les més que abundants propietats agrícoles repartides per tot el terme, entre les que destacava la finca l’Altet.

       Artur Cerdà, que va sobreviure molts anys a la seua esposa Rosario, va decidir repartir l’herència entre els seus fills a canvi d’una pensió vitalícia mensual. Aixô li va permetre disposar de tot el temps i els recursos suficients per a dedicarse en cos i ànima a la fotografia i a viatjar.

       A Ia seua mort, l’immens i valuós arxiu fotogràfic va ser repartit entre els seus descendents. Així, gran part dels negatius i positius de cristall -estimats en vora 6.000- es troben repartits actualment entre els seus hereus andalusos: Don Julio Cerdà Pugnaire, d’Ecija (Sevilla) i el Museo de Artes y Costumbres Populares de Jaén. Una altra part molt menys quantiosa, però molt més interessant per a nosaltres, la van heretar els fills que visqueren a Monòver, la qual, afortunadament, s’ha conservat en la seua majoria fins als nostres dies.

       A banda dels aproximadament 6.000 vidres negatius esmentats, Cerdà va deixar a Telesforo 11 vidres d’Alacant, 8 de Barcelona, 14 de València, 1 de Xàtiva, 1 de Bocairent, 9 de Sevilla, 130 de Monôver, i els que ara donem a conèixer d’Elx i de Santa Pola. Totes aquestes fotografies estan fetes entre l’any 1899 i el 1901.

       Les de les ciutats d’Elx i Santa Pola es van realitzar entre el maig i l’agost de 1900 quan, el nostre autor acudí a presenciar l’eclipsi total de Sol. De les de Barcelona destaquen les del monument al general Prim. Les de València mostren el Parterre i Vivers. A Alacant podem veure el port i el Casino. Les fotos de Monòver son de l’església, de l’Ajuntament, de la Rambla, de la Rafa, de Ia Safra, de l’estació, de la Gralla, de Xinorla, de Garrintxo, del Belix, del Casino. També hi ha fotos de gent treballant al bancal o a les primeres fàbriques de sabates. En definitiva una collecció meravellosa molt desconeguda fins ara.

       Artur Cerdà tenia el costum d’embolicar cada vidre negatiu en un paper sobre el qual anotava un número, la data i el motiu. Alguns vidres han perdut el seu embolcall i altres estan en perill de conservació com a conseqüència del despreniment de l’emulsió, encara que en general -i tenint en compte que tenen un segle- estan prou ben conservats i nítids.

       Cerdà home meticulós i amb una bona formació científica, es va adonar de la importància que la fotografia tenia des del punt de vista cultural i antropologic. A diferència d’altres fotògrafs del seu temps que es van quedar amb aspectes merament artístics de l’art fotogràfic, Cerdà va insistir en retratar el poble pla, els oficis, els treballs, les festes, i els esdeveniments meteorològics del seu temps, amb una obsessió per fixar amb la seua màquina l’instant precís i concret. Eixa necessitat de salvaguardar la memòria visual que Artur Cerdà va tenir ara fa exactament cent anys, ens fa deutors amb eli d’aquest reconeixement i homenatge.

       Si ara donem a conèixer aquestes nou fotografies d’Eix i Santa Pola com a part d’aquest reconeixement, tambd hem d’avançar que en aquests moments estem ultimant una publicació que arreplegue les fotografies monoveres d’aquest gran fotègraf. La seua publicació tindrà una doble finalitat: reparar la injustícia que s’ha comès amb aquest fill de Monòver, fins ara ignorat i plagiat de mala manera -les seues fotografies s’han publicat i comercialitzat sense ni tan sols esmentar-lo- i mostrar al public en general, una part de la nostra memòria gràfica més pròxima.

       Gràcies a la seua néta Rosario Cerdà, els seus besnéts Salva, Enrique i Juan Cerdà Cerdà, i el també besnét Julio Cerdà Pugnaire han arribat fins els nostres dies una col•lecció d’imatges que expliquen visualment la nostra història particular. Hem d’estar profundament agraïts per l’oportunitat tan gran que ens ofereixen amb la cessió d’aquest material. Esperem que prompte totes aquestes imatges puguen ser publicades per a goig de tots nosaltres.